 |
| Blanc |
 |
| Roig |
Als concursos avícoles dels anys
vint es presentaven dues varietats d’aquestes gallines, la blanca i la rossa. El
professor Rossell i Vilà va seleccionar la varietat blanca.
A pocs anys després
de la mort del professor desapareix aquell nucli de població de varietat blanca
degut a la manca d’aliments de la postguerra. Com en el cas del potablava els
únics exemplars es redueixen a les cases rurals empordaneses.
L’any 1982 la Diputació de Tarragona comença la tasca de recuperació de
la gallina de l’Empordà. És en aquesta fase de recuperació que s’estructura la
gallina empordanesa en cinc varietats: blanca, roja, rossa, blanquirossa i
aperdiuada. Es contempla la possibilitat de que hagin rebut influencia de la
gallina del Penedès.
 |
| blanquiros |
El pollastre de raça empordanesa és encara
avui en dia en greu perill d’extinció, tot i que ja fa més de 30 anys que es treballa
per consolidar la seva supervivència.
El gall és estilitzat, de planta semblant als nostres coneguts
potablava, llarg i prim. El seu pes final difícilment supera els 3kg.
 |
| Ros |
 |
| Aperdiuat |
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Ajudeunos a millorar el nostre blog, amb les vostres pròpies aportacions.
Benvinguts.