Hispania, una de les teories etimològiques
desenvolupa la possibilitat de que provingui del mot amb que es referien els
antics hebreus a aquests animalons que cobrien els monts i boscos de la
península. Hi ha de diferents, de teories. Algunes amb més i menys encert. Però
del que sí que podem estar ben segurs, és que no hi ha cap mamífer més comú en
tota la geografia hispànica. Podem assegurar doncs, que som en terra de
conills.
Una carn tan bàsica en la dieta històrica
d’aquesta part de la mediterrània, com saludable i recomanable. No és fins a
ben entrada l’edat mitjana que no es comença a criar conills en captivitat. La
seva cria és delicada i requereix de molta cura.
La carn de conill és una gran font de Potassi
i vitamines B, en molta més quantitat que pràcticament qualsevol altra carn. La
presencia de colesterol és insignificant.
Per comprovar si el conill és fresc i jove
podem palpar l’articulació de les potes davanteres, si notem que té moviment
podem estar segurs que es tracta d’un exemplar en bones condicions.
La carn de conill es pot congelar
perfectament, fins i tot cuinada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Ajudeunos a millorar el nostre blog, amb les vostres pròpies aportacions.
Benvinguts.