viernes, 13 de septiembre de 2013

EL CONILL



Hispania, una de les teories etimològiques desenvolupa la possibilitat de que provingui del mot amb que es referien els antics hebreus a aquests animalons que cobrien els monts i boscos de la península. Hi ha de diferents, de teories. Algunes amb més i menys encert. Però del que sí que podem estar ben segurs, és que no hi ha cap mamífer més comú en tota la geografia hispànica. Podem assegurar doncs, que som en terra de conills.
Una carn tan bàsica en la dieta històrica d’aquesta part de la mediterrània, com saludable i recomanable. No és fins a ben entrada l’edat mitjana que no es comença a criar conills en captivitat. La seva cria és delicada i requereix de molta cura.
La carn de conill és una gran font de Potassi i vitamines B, en molta més quantitat que pràcticament qualsevol altra carn. La presencia de colesterol és insignificant.
Per comprovar si el conill és fresc i jove podem palpar l’articulació de les potes davanteres, si notem que té moviment podem estar segurs que es tracta d’un exemplar en bones condicions.

La carn de conill es pot congelar perfectament, fins i tot cuinada.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Ajudeunos a millorar el nostre blog, amb les vostres pròpies aportacions.
Benvinguts.