LA RECOLECCIÓ I PROPIETATS DE L'OLI

   És la deessa Isis qui mostra el cultiu de la olivera als homes. Els egipcis empraren l’oli majoritàriament com a cosmètic, cosa encara habitual en molts països asiàtics i africans. Els antics faraons s’enterraven sempre en companyía d’algunes reserves d’oli.

   Amb la extensió cap a la mediterrània l’oli passa a formar part de la trinitat alimentària junt amb el pa i el vi. I son els Romans qui l’estenen al llarg del seu imperi comercial.

   Durant mil·lennis s’ha cuidat la recol·lecció d’aquest petit fruit i s’ha perfeccionat el procés d’extracció. Sovint li donem molta importància a la premsada, quan aquesta tan sols és un esglaó del procés d’obtenció de l’oli. La oliva és un fruit tan delicat que depèn ja del mètode que escollim per recol·lectar-la per que acabem obtenint el millor resultat.

   SISTEMES DE RECOLECCIÓ:

UNA A UNA: És el procés més lent i costós, però l’únic que podem emprar en la recol·lecció de les olives de taula i l'emprat per els qui pretenen obtenir l’oli de qualitat màxima. És el mètode ideal ja que la oliva no es malmet.

VAREJAR: Consisteix a picar amb un bastó i fer caure les olives. Això provoca lesions a l’arbre que repercutirà en collites posteriors. És el mètode més agressiu i en recessió.

MECÀNIC: Consisteix a sacsejar la olivera mitjançant maquinaria agrícola. Es sol acompanyar amb un vareig suau per acabar de collir les olives que no cauen amb la vibració.

Per garantir les màximes garanties de qualitat de la oliva no es pot emmagatzemar més de 24 hores abans de premsar-la.

   PROPIETATS SALUDABLES:

En contenir vitamina E propicia la eliminació del colesterol dolent. 

És un fantàstic antioxidant recomanat per als més petits i els més grans. Prevé l’envelliment cel·lular i l’aparició dels càncers.

Aconsellat per a la diabètis ja que redueix els nivells de glucèmia necessitant menys insulina per al seu tractament.

L’oli d’oliva crea una crosta en els aliments fregits, sense penetrar-los, que permet que les propietats d’aquests quedin en el seu interior intactes.

Endureix els ossos.

Ajuda el fetge a assimilar greixos.

Evita l’aparició de llagues d’estómac.

CONSERVACIÓ:

S’aconsella sempre protegir-lo de la llum i l’aire per evitar enranciments.

AVUI PARLEM DE L'OLI

   Segurament, si sou clients habituals del Mercat Municipal del Prat haureu vist aquest cartell.

   Aprofitant aquesta promoció crec que és un bon moment per dedicar un homenatge a aquest condiment imprescindible i poc a poc menystingut, degut al desconeixement involuntari.

   L’oli, una petita paraula que embolcalla un gran tresor. Quants hem emprat en tantes converses les exaltacions de la dieta mediterrània. Sense oli no hi ha mediterrània, ni tan sols dieta. La qüestió és la següent, estem segurs de que el que consumim és oli…?

   

Mètode tradicional.

Des de fa temps s’ha anat estenent la creença que l’oli extret en fred i mitjans tradicionals és l’oli més autèntic i saludable. Bé doncs aquesta creença és tan vàlida com afirmar que el vi més prestigiós és aquell que s’extreu encara trepitjant-lo amb peus nus, o que la millor és aquella que s’extreu a ma i recull amb galleda de ferro. La modernització de les instal·lacions de les cooperatives com la del Baix Ebre assegura una extracció amb les màximes garanties sanitàries afavorint la màxima qualitat i puresa de l'oli sense cap augment forçat de temperatura (prensada en fred). La tecnologia emprada permet separar les olives defectuoses abans de la prensada, aplicar la pressió precisa, i un filtrat acurat.

    Crec que és indispensable que apuntem en què consisteix l’acidesa de la oliva. El suc de la oliva fermenta ràpidament ocasionant un augment d’acidesa que es mesura en graus. Aquesta acidesa pot assolir cotes de més de 40 graus segons el moment de collir-la, el mètode emprat i el temps d’emmagatzematge. Amb aquesta dada podrem apreciar molt millor els diferents tipus d’oli:

-          OLI EXTRA-VERGE: L’oli més apreciat. És l’oli que en prensar la oliva no supera els 0.8 graus d’acidesa. És el més difícil d’obtenir degut a la cura de tot el procés des de la elecció del fruit fins el prensat, per tal de que no augmenti la seva acidesa.

-          OLI VERGE: L’oli que en analitzar la seva acidesa no pot entrar en la gamma d’extra-verge, però que no supera els 2º és envasat en aquesta categoria. Les seves propietats son idèntiques a les de l’oli extra-verge, però és habitual que si tenim un bon paladar li trobem un gust més fort.

-          OLI REFINAT : Tot l’oli que supera en graduació els 2º s’aprofita mitjançant processos químics. La graduació final pot ser la que el fabricant convingui. En aquest procés es perd tota propietat saludable i fins i tot el gust particular de l’oli, és per això que sempre trobem que contenen també olis verges o extra-verges. Però la quantitat d’aquests és la mínima per poder recuperar el gust a oliva.

   Amb aquesta petita síntesi podem valorar què significa el dir “jo gasto només oli 0.4” o “a mi m’agrada el d'un grau perquè li trobo més gust”.

   CONSELL: “Refinat” no és sinònim de qualitat, sinó de “refineria”

DATES DE POLLASTRE ECOLÒGIC

  Disculpeu les molèsties, hem tingut problemes a l'hora d'accedir al blogg. Esperem que estiguin ja solucionades.

   A partir d'ara podreu consultar en el matéix blogg la data de la propera rebuda dels pollastres ecològics.

Volem anunciar també que des-de la granja "la riera" ens subministraran els pollastres cada quinze díes aproximadament.

   La propera data està prevista per el 24 de Setembre, perquè pugueu una festa major amb el millor pollastre.

 

EL CONILL

Hispania, una de les teories etimològiques desenvolupa la possibilitat de que provingui del mot amb que es referien els antics hebreus a aquests animalons que cobrien els monts i boscos de la península. Hi ha de diferents, de teories. Algunes amb més i menys encert. Però del que sí que podem estar ben segurs, és que no hi ha cap mamífer més comú en tota la geografia hispànica. Podem assegurar doncs, que som en terra de conills.

Una carn tan bàsica en la dieta històrica d’aquesta part de la mediterrània, com saludable i recomanable. No és fins a ben entrada l’edat mitjana que no es comença a criar conills en captivitat. La seva cria és delicada i requereix de molta cura.

La carn de conill és una gran font de Potassi i vitamines B, en molta més quantitat que pràcticament qualsevol altra carn. La presencia de colesterol és insignificant.

Per comprovar si el conill és fresc i jove podem palpar l’articulació de les potes davanteres, si notem que té moviment podem estar segurs que es tracta d’un exemplar en bones condicions.

La carn de conill es pot congelar perfectament, fins i tot cuinada.

LLIBRETS DE GALL D'INDI

  El gall d’indi es pot cuinar com el pollastre, sense més complicacions. El seu gust varia, però de ben segur ens resultarà igual o més agradable i estarem consumint una carn sense colesterol i recomanada per a totes les edats.

   INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

4 FILETS DE PIT DE GALL D’INDI: Si en el nostre lloc de compra habitual demanem que ens els preparin per fer llibrets ens els tallaran prims i amples, perquè ens sigui fàcil de farcir.

4 TALLS DE PERNIL CUIT: No massa prim, per que sigui més gustós.

4 TALLS DE FORMATGE TENDRE: El formatge el podem escollir segons gustos. Si volem un toc una mica àcid podem fer servir formatges de cabra. Encara que si volem que agradi als més petits és millor utilitzar formatges més suaus i neutres, tipus cheddar.

FARINA, PA RATLLAT, OU I ESPÈCIES

   Preparem els llibrets amb el formatge al mig, per tal que no s’escampi i tanquem amb l’ajut d’algun escuradents si és necessari.

   Batem l’ou junt amb les espècies (comí, orenga o herbes provençals, i unes gotes de tabasc).

   Passem primer el llibret per la farina, tot seguit en l’ou, i acabem en el pa ratllat.

   Amb l’oli ben calent introduïm amb cura de que no ens salti i retirem abans que el arrebossat se’ns torri en excés.

   Aquest senzill plat farà les delícies dels més petits de la casa.

CONSELL : La utilització d’olis vegetals o refinats no és convenient si el que pretenem és aconseguir un plat saludable. Els olis d’oliva son més cars que aquests “pseudo-olis” però aguanten molt més fregits, resultant més econòmics i sans.

   Si tenim flocs d’avena, podem afegir uns quants entre el pa ratllat i així jugar amb textures similars als típics arrebossats americans.