El bon coneixement de
l'especejament del pollastre ens pot ser de gran ajut a l’hora d’escollir quina
serà la part que més ens convindrà per a la nostra proposta culinària.
El pollastre, en ser
una au de mida mitjana, ens proporciona la possibilitat dividir-lo en diferents
parts que ens proporcionen el gust o la textura que nosaltres desitgem per a múltiples
receptes.
POLLASTRE SENCER:
Segurament la manera més senzilla de preparar-lo. No requereix res més que
posar-lo al forn i condimentar-lo al nostre gust. El temps de cocció farà la
resta.
Però si pretenem
aprofitar cadascuna de les parts podem començar per la part superior de la
peça.
COLL:
Segons la
cultura del consumidor, aquesta part es més o menys apreciada. Normalment, a
casa nostra el coll es una de les peces que només aprofitem en l’escudella i d’altres
brous. Però hi ha zones on el coll es pot preparar com a peça principal del
plat. Amb salses picants pot esdevenir una bona tapa per als amants d’escurar.
QUART DAVANTER:
Comprèn el pit del pollastre amb l’ala i l’os. Normalment es fa rostit, a la
cassola o al forn. D’aquesta manera acostuma a quedar més resseca degut a que
en ser una peça gruixuda necessita més temps de cocció. D’altra banda és una de
les més gustoses. Pràcticament no conté greixos, tan sols la part de l’ala.
PIT:
Sense os és una
de les parts més apreciades per als cuiners i els esportistes. La seva carn és
lleugera, fina, i en major part proteïna lliure de greixos. La seva
versatilitat ens permet utilitzar-la de moltes maneres. Filetejada i
arrebossada es un dels plats preferits dels més petits.
ALES:
Les ales son
una peça complexa del pollastre, ja que es poden dividir en tres falanges, de
les que cadascú en té la seva preferida. La tercera falange es com una cuixeta
en petit format, és la més carnosa de les tres, però també la que se sol
ressecar amb més facilitat.
La segona falange és la més estimada per als amants
d’escurar i del sabor, la més equilibrada en os, carn i greixos.
I la tercera,
sovint rebutjada, és una esponja excel·lent del picant i la sal, degut a que
conté molt poca carn, pràcticament tot es pell i os.
QUART POSTERIOR:
Conté més greixos que el pit, però per als amants de les textures més tendres
és ideal. Absorbeix molt be els sucs degut a aquesta presencia extra de
greixos. Oberts a la brasa son ideals. I sense os ens permet cuinar-los de múltiples
maneres i fins i tot de farcir-los amb el que més ens agradi.
PERNILET:
Una de les
parts més senzilles i deleitoses de preparar. El fet de que contingui tan os com
pell la fa ideal per a salses de qualsevol tipus. La seva carn és sucosa i suau
i contrasta de manera excel·lent amb una pell ben torrada. Acostuma a ser la preferida dels nens per raons obvies (es pot menjar amb les mans i escurar..)
CONTRA-CUIX:
Aquesta és la part que conté la carn més saborosa del pollastre. Sense os es pot
consumir com un filet o farcir-la. A la brasa resulta excel·lent.
CARPÓ:
Conté més os
que carn. Una de les més apreciades per brous. Junt amb el contra-cuix a la
brasa es un excel·lent captador de condiments.
COR:
Una de les parts
menys preades i més saludables del pollastre. Pràcticament no conté colesterol.
Son una gran font de proteïna i molt poc greixosa. Amb arrossos resulten
excel·lents.
PEDRER:
Una de les
fonts vitamíniques més grans que conté el pollastre. Conté però una gran part
de colesterol, tot i ser molt poc greixoses. En carn d’olla o cuinats amb
salses lleugerament picants resulten molt saborosos.
POTES:
Antigament
molt apreciades per les nostres avies. Cal netejar-les molt be degut a que es
la part del pollastre que té més contacte amb bacteris durant tota la seva
vida. En cultures com la xina o mexicana son un autèntic tresor culinari. Com a
curiositat es recomanen per a persones amb poques plaquetes a la sang.
EN RESUM:
El
pollastre és una de les carns més consumida en hospitals degut a les seves
propietats alimentaries i per la seva lleugera digestió. La carn de pollastre és una gran font de proteïnes, potassi, calci i calories. També aporta gran
quantitat de vitamines B que tenen propietats antioxidants i, per tant, anticanceroses.
Gran explicació, molt bona entrada!!!
ResponderEliminar