Normalment anem al mercat amb una idea fixa:
pit o cuixa.. Però de tant en tant ens sorprèn la gran varietat de carns que
podem trobar en el mostrador refrigerat.
Les
varietats d’aus i pollastres son tantes que és pràcticament impossible trobar-les
reunides en una sola parada de mercat. Si ens volem sorprendre realment només
cal que demanem una relació de tot allò que la nostra paradista ens pot oferir,
sobre tot per encàrrec.
Avui ampliarem una mica més el nostre coneixement de la família més famosa d’una
parada d’aus, el pollastre. A l’entrada anterior vam conèixer algunes de
les seves variants en general. Tot seguit, desglossarem una mica més la família,
segons el tipus d’au que podem trobar.
EL POLLASTRE:
El pollastre de major consum es
el tipus “Broiler” un tipus de pollastre de característiques pesades i de ràpid
engreix amb quarts amples i arrodonits. La
seva criança acostuma a ser de tipus granja degut a la seva destinació al ràpid
creixement. Com a curiositat, saber que al consum es destinen ambdós sexes. És
per aquesta raó que ens referim amb una paraula tan genèrica com “pollastre”.
EL GALL: És el resultat dels processos
de criança lenta, com els pollastres de pagès, els ecològics o qualsevol altre
tipus de variant que requereixi expressament que el producte final que volem
sigui específicament gall. La seva figura és estilitzada i la seva carn
fibrosa. Segons la raça trobarem més diferències al paladar.
EL CAPÓ: Amb la castració del gall aconseguim
que la seva carn resulti més tendre i saborosa, perdent la fibrositat del gall adult. El capó ha estat sempre un luxe al llarg de la historia. La
seva cresta i barbetes no es desenvolupen tant com les del gall.
LA
GALLINA: Quan demanem “gallina” el que cerquem realment és aquella que
utilitzem per a brous, degut a la seva gran quantitat de parts greixoses i a la
seva intensitat aromàtica. Això succeeix per que el que comprem quan demanem “gallina”
és un animal madur que ha exhaurit la seva capacitat ponedora i s’ha pogut
desenvolupar completament.
LA PULARDA: Es tracta d’una gallina jove que
ha estat castrada abans de poder pondre. La seva alimentació destinada a l’engreix
ens ofereix una peça final d’uns 3 Kg de carn tendre i molt gustosa.
El PICANTÓ: El pollastre picantó és un
pollastre petit amb la idea de que sigui apte per una sola ració. És un tipus
de pollastre que amb prou feines supera el mig kilogram de pes. És tendre, suau i molt apropiat per parrilles. En algunes zones se’l coneix com a
pollastre “tomaquer”. A Catalunya va ser un empresari criador qui el va nomenar
“picantó”. Son pollastres joves d’entre 6-8 setmanes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Ajudeunos a millorar el nostre blog, amb les vostres pròpies aportacions.
Benvinguts.