ENTREVISTA DE RÀDIO

  

El passat 29 de Novembre ens van convidar a participar en el programa “Planeta Prat”. El magazine dels matins del “Prat Ràdio”, al 91.6 de la F.M.

http://www.elpratradio.com/WEB/ALACARTA/?id=1&nom=Planeta%20Prat

   Desitgem que us resulti interessant.

Entrevista al Planeta Prat

ROSTIT DE NADAL

   Setmana de Fira, i de receptes.
   Haviem pensat oferir-vos una manera diferent de cuinar el pollastre i cercant idees hem trobat aquesta joia de pàgina. Tant ens ha agradat que he cregut que cap inspiració em donaria un resultat millor.
   Així que us facilitem l'enllaç i esperem que us agradi la proposta d'en "Massitet" i la "Kissumenja"

ROSTIT DE NADAL: http://blogs.cuina.cat/olletadeverdures/2012/01/01/rostit-de-nadal-2011-un-pollastre-de-festa-major/

RACES CATALANTES: EL REI DEL GALLINER

   El rei del galliner és el premi a la cooperació de 8 criadors avícoles catalans que plegats i amb tant esforç com bona feina han aconseguit recuperar el pollastre de mercat de primera qualitat. Un pollastre de criança lenta i natural destinat al consum diari, i per tant a un preu assequible a tothom.

   La textura tendre de la carn és el resultat d’una vida lluny de l’estrès de granges d’engreix. És saborosa i nutritiva degut a la seva alimentació natural.

   El frau continuat i la pèrdua de confiança de molts consumidors envers la qualitat dels aliments habituals destaca als criadors del rei del galliner en la transparència del seu treball decidint que fos una empresa externa qui audités contínuament el seguiment de tots i cadascun dels seus pollastres. Cada pollastre està censat i seguit des de l’ou fins a la taula, mitjançant un número identificatiu que podreu comprovar en la etiqueta de garantía.

   Polleria Antonia, com sempre, el millor per la teva taula.

RACES CATALANES: GALLINA DEL PENEDÈS

Gallina Penedesenca, del Penedès o Ballarica.

Durant el primer terç del segle XX es parlava d’una raça de gallines de la zona del Penedès que produïen un tipus d’ou “l’ou rogenc de Vilafranca”. Aquest ou era el més preuat del moment. La producció actual d’aquest ou, de fort color rogenc, és pràcticament local.

La raça Penedesenca, tot i estar qualificada com una de les més amenaçades per la seva extinció, compta avui en dia amb diferents programes de recuperació. Com hem vist en casos anteriors, Empordà i Prat, ha estat possible degut als exemplar conservats en les masies que s’han criat com a animal de granja, sense objectius comercials. Als anys 40 només es van poder trobar uns pocs exemplar en un total de 4 masies, gràcies a les quals s’ha pogut recuperar la població. L’acurada selecció d’individus i observació dels pollets i el seu desenvolupament ha aconseguit que avui comptem amb diferents varietats de raça: negre, barrada, aperdiuada. La seva cria a l’estranger, té en Alemanya un dels seus fervents admiradors l’associació Sonderverein der Züchter Katalanischer Hühnerrassen es dedica a la criança de races catalanes de gallines.

 

Encara que hi ha diferents varietats dins la mateixa raça, la escollida per la seva representació és la varietat coneguda com “Vilafranquina negra”. El seu plomatge és d’un intens negre metàl·lic, orelles blanques, cresta puntada sense clavell i potes color pissarra.

És la “Vilafranquina negra”  la dedicada a la producció càrnica. El gust natural de la seva fina carn l’han convertit actualment en el pollastre més preuat per als millors gourmets catalans.

SOPA MÀGICA

Doncs això pensaven els nostres avantpassats des de l’antiga Grècia que començaren a receptar el brou de pollastre com a remei per als refredats, i així ha estat en la majoria d’antigues cultures arreu del món.

La ciència però ha trigat més de dos mil anys a descobrir, no només si és cert, si no el per què. El brou de pollastre dificulta el moviment dels neutròfils, unes cèl·lules del sistema immunològic que ens ajuden a combatre els virus, podríem dir que sense tenir en compte els danys col·laterals. D’aquesta manera podem reduir els efectes molestos del refredat, com les inflamacions de gola i les mucositats, i ens ajudarà a recobrar les forces amb la gran aportació vitamínica i de nutrients de fàcil assimilació.

INGREDIENTS ENTRE 3 i 5 LITRES (segons consistència al gust)

Un pollastre mitjà, net i eviscerat.

2 naps

3 pastanagues

1 porro

1 patata gran

2 branques d’api

Una fulla de llorer

Sal

Rentem bé el pollastre i les verdures. Ho afegim tot en una olla gran i cobrim amb aigua tots els ingredients. Bullir durant una hora aproximadament.

CURISITATS:

Aquest és un brou bàsic de pollastre ideal per prendre sol o amb la pasta (arròs) que desitgem. 

A partir d’aquest brou bàsic podem cuinar brous més elaborats afegint-hi més ingredients o variant-los.

El brou es pot congelar, un cop refredat, i dura prop de tres mesos en perfecte estat.

RAÇES DE GALLINES: EMPORDANESA

Blanc

Roig

Als concursos avícoles dels anys vint es presentaven dues varietats d’aquestes gallines, la blanca i la rossa. El professor Rossell i Vilà va seleccionar la varietat blanca.

 A pocs anys després de la mort del professor desapareix aquell nucli de població de varietat blanca degut a la manca d’aliments de la postguerra. Com en el cas del potablava els únics exemplars es redueixen a les cases rurals empordaneses.

   L’any 1982 la Diputació de Tarragona comença la tasca de recuperació de la gallina de l’Empordà. És en aquesta fase de recuperació que s’estructura la gallina empordanesa en cinc varietats: blanca, roja, rossa, blanquirossa i aperdiuada. Es contempla la possibilitat de que hagin rebut influencia de la gallina del Penedès.

blanquiros

El pollastre de raça empordanesa és encara avui en dia en greu perill d’extinció, tot i que ja fa més de 30 anys que es treballa per consolidar la seva supervivència.

   El gall és estilitzat, de planta semblant als nostres coneguts potablava, llarg i prim. El seu pes final difícilment supera els 3kg.

Ros

Aperdiuat

RACES DE GALLINES: RAÇA PRAT

 Cercant informació de les races més properes he trobat aquest bonic póster. De gallines hi ha de tota mena i arreu, i crec interessant de coneixer-les una mica. I per començar per alguna, per a un pratenc és obligat començar per la més nostrada.

   Salvador Castelló i Carreras, fundador de la Reial Escola d’Avicultura, és el primer en classificar aquella raça de característiques tan comunes, i tant freqüents a les masies del Delta.

  El seu característic plomatge ros fosc i brillant, amb cua verd abissal metàl·lic i el de la gallina es un ros uniforme i cua negra. Però és el seu blau grisós de les potes que l’identifiquen comunament, com el pollastre pota blava.

  La seva estètica estilitzada i elegant l’han dut a arrelar també a terres tan llunyanes com Cuba.

   A partir d’aquesta raça, lleonada, Salvador Castelló i Carreras barreja gallines blanques del Vallès i posteriorment amb la raça de Bresse (França), aconseguint el que coneixem avui com la variant blanca del potablava. Els experiments genètics continuen aconseguint en alguns casos una variant totalment negra, i fins i tot se’n parla de provar amb una aperdiuada.

   Fins a principis de 1900 el potablava era un pollastre de cria salvatge que el diferenciava dels ja presents pollastres de granja en els mercats de Barcelona. Aquests eren animals de masia que pràcticament es criaven i es reproduïen sols, campant i menjant lliurement, tenint com a aliment bàsic les restes de la casa.

   
Als anys trenta es construeix la primera granja de criança de pollastres potablava. Als anys 50 la granja ha de tancar degut a les dificultats de manteniment de la criança de pollastres i la difícil competència de les races híbrides. Només gràcies a les aus que quedaren en les granges, com una tradició de sempre a les masies del delta de criar el seu propi bestiar, s’aconsegueix als anys 70 recuperar la raça per tal de que no acabi desapareixent.

   Durant prop de 30 anys la raça prat viu un retorn als seus anys daurats. Els pagesos en tenen de manera natural, ja que els pollastres en llibertat crien i viuen autònomament. Al pagès no li suposa cap despesa important el donar-li una mica de blat de moro i les restes del seu menjar. La seva criança és senzilla i productiva a aquesta petita escala, els pollastres es paguen be en dates senyalades i durant l’any poden vendre els ous.