RAÇES DE GALLINES: EMPORDANESA

Blanc

Roig

Als concursos avícoles dels anys vint es presentaven dues varietats d’aquestes gallines, la blanca i la rossa. El professor Rossell i Vilà va seleccionar la varietat blanca.

 A pocs anys després de la mort del professor desapareix aquell nucli de població de varietat blanca degut a la manca d’aliments de la postguerra. Com en el cas del potablava els únics exemplars es redueixen a les cases rurals empordaneses.

   L’any 1982 la Diputació de Tarragona comença la tasca de recuperació de la gallina de l’Empordà. És en aquesta fase de recuperació que s’estructura la gallina empordanesa en cinc varietats: blanca, roja, rossa, blanquirossa i aperdiuada. Es contempla la possibilitat de que hagin rebut influencia de la gallina del Penedès.

blanquiros

El pollastre de raça empordanesa és encara avui en dia en greu perill d’extinció, tot i que ja fa més de 30 anys que es treballa per consolidar la seva supervivència.

   El gall és estilitzat, de planta semblant als nostres coneguts potablava, llarg i prim. El seu pes final difícilment supera els 3kg.

Ros

Aperdiuat

RACES DE GALLINES: RAÇA PRAT

 Cercant informació de les races més properes he trobat aquest bonic póster. De gallines hi ha de tota mena i arreu, i crec interessant de coneixer-les una mica. I per començar per alguna, per a un pratenc és obligat començar per la més nostrada.

   Salvador Castelló i Carreras, fundador de la Reial Escola d’Avicultura, és el primer en classificar aquella raça de característiques tan comunes, i tant freqüents a les masies del Delta.

  El seu característic plomatge ros fosc i brillant, amb cua verd abissal metàl·lic i el de la gallina es un ros uniforme i cua negra. Però és el seu blau grisós de les potes que l’identifiquen comunament, com el pollastre pota blava.

  La seva estètica estilitzada i elegant l’han dut a arrelar també a terres tan llunyanes com Cuba.

   A partir d’aquesta raça, lleonada, Salvador Castelló i Carreras barreja gallines blanques del Vallès i posteriorment amb la raça de Bresse (França), aconseguint el que coneixem avui com la variant blanca del potablava. Els experiments genètics continuen aconseguint en alguns casos una variant totalment negra, i fins i tot se’n parla de provar amb una aperdiuada.

   Fins a principis de 1900 el potablava era un pollastre de cria salvatge que el diferenciava dels ja presents pollastres de granja en els mercats de Barcelona. Aquests eren animals de masia que pràcticament es criaven i es reproduïen sols, campant i menjant lliurement, tenint com a aliment bàsic les restes de la casa.

   
Als anys trenta es construeix la primera granja de criança de pollastres potablava. Als anys 50 la granja ha de tancar degut a les dificultats de manteniment de la criança de pollastres i la difícil competència de les races híbrides. Només gràcies a les aus que quedaren en les granges, com una tradició de sempre a les masies del delta de criar el seu propi bestiar, s’aconsegueix als anys 70 recuperar la raça per tal de que no acabi desapareixent.

   Durant prop de 30 anys la raça prat viu un retorn als seus anys daurats. Els pagesos en tenen de manera natural, ja que els pollastres en llibertat crien i viuen autònomament. Al pagès no li suposa cap despesa important el donar-li una mica de blat de moro i les restes del seu menjar. La seva criança és senzilla i productiva a aquesta petita escala, els pollastres es paguen be en dates senyalades i durant l’any poden vendre els ous.

ALLIOLI

Aprofitant les darreres entrades del blog degut a la campanya de festa major del Mercat Municipal del Prat de Llobregat on s’obsequiava amb una ampolla d’oli extra-verge, avui proposem una recepta molt nostrada.

Segurament per a molts semblarà una entrada inútil. Però us puc assegurar que encara avui en dia per a molta gent resulta una tasca impossible d’aconseguir.

Recepta tradicional: (Dificultat: Alta)

INGREDIENTS:

Morter

All

Oli extra-verge

Sal

Aixafem els alls amb una mica de sal. Afegim mica a mica l’oli mentre comencem a remenar fins que veiem que la textura i el color canvien, llavors podem començar a afegir-hi més oli, mica a mica cuidant que continuï lligant sense deixar de remenar fins tenir la quantitat i la textura desitjada.

Allioli amb ou: (Dificultat: Mitja)

La recepta és exactament la mateixa, tret que hi afegim un rovell d’ou un cop picats els alls. El rovell ens facilita que l’allioli lligui amb més facilitat. El gust pot variar lleugerament i s’ha de conservar com qualsevol aliment que contingui ou.

Allioli en batedora: (Dificultat: Baixa)

Igual que les anteriors, excepte que canviem el morter per una batedora elèctrica. Afegim els alls una mica tallats, la sal, un ou i afegim oli fins a cobrir el rovell. Introduïm la batedora fins al fons i la mantenim en vertical SENSE MOURE EN CAP MOMENT fins que hagi lligat i adquirit la consistència desitjada. Podem rectificar la quantitat afegint més oli poc a poc un cop lligat.

PER PROBLEMES AMB L'ACTUALITZACIÓ DEL BLOG NO HEM POGUT INERTAR IMATGES, PREGUEM DISCULPES.