De tant en tant trobem casos en l’alimentació en
que comprovem que aliments que antigament eren considerats menjar de pobre,
degut al seu poc cost, d’un dia per l’altre passen a convertir-se en articles pràcticament
de luxe: un clar exemple pot ser el bacallà i d’altres salaons. Es ben curiós, doncs, que amb el pollastre hagi
succeït tot just el contrari.
Fins no fa masses anys, el pollastre era
considerat un plat d’autèntic luxe i de celebració, i quedava reservat a
diumenges i d’altres esdeveniments familiars. Tradicionalment ha estat sempre a
les millors taules nadalenques, i encara avui continua essent així.
PROPIETATS NUTRITIVES
A mesura que envelleix, el pollastre presenta
més greixos. Com també trobem més greixos en els quarts inferiors, mentre que
el pit conté més proteïnes.
A diferència de les carns vermelles, el
pollastre ens aporta major quantitat de fòsfor i potassi. La presencia de
ferro, en canvi, és inferior. En l’apartat vitamínic hi trobem B3 i àcid fòlic.
La major aportació nutritiva es concentra en els menuts, en especial en el
fetge: vitamines com la B12, A i C. La presencia però de colesterol es molt
alta en aquestes parts.
La digestió de la carn de pollastre és molt
lleugera, fins i tot més que la de gall d’indi. Aquest fet, sumat a la gran
versalitat a l’hora de cuinar-la, la converteix en una de les carns més
apreciades en qualsevol dieta de control de pes.
CONSELLS PRÀCTICS
La carn de pollastre es de color blanc, encara
que si ha estat alimentat amb blat de moro el seu color varia al groc.
La carn
de pollastre blanc és més fina, en canvi la groga es més saborosa.
El pollastre sencer es conserva millor degut a
que la pell protegeix la carn.
Un cop a casa és millor consumir-lo abans de
les 48 hores. Cuinat pot aguantar fins a quatre dies. I congelat fins a 6
mesos.