Originari del continent americà, el gall d’indi ha esdevingut amb el pas
dels anys un aliment tant preat com saludable. Antigament reservat per als
àpats reials, avui en dia el podem trobar a totes les taules.
La
seva carn és molt baixa en contingut de greixos i colesterol, la major part
dels quals les trobem en la pell. La presencia de vitamines del tipus B la fa
una carn de gran valor nutritiu.
La
preparació del gall d’indi és pràcticament idèntica a la preparació del
pollastre.
El
gall d’indi és una au molt productiva. És potser per aquesta raó que el seu
consum s’hagi pogut estendre tot al llarg del planeta. De cada au s’aprofita el
60% per al consum. En les carnisseries la podem trobar tant fresca, com en derivats; ja sigui envasada o en diferents adobs.
La
seva carn és pràcticament recomanable a tothom, sense excepcions. És una carn d’alt
contingut proteic i de fàcil digestió. Fins i tot és recomanable per als més
petits de la casa. Els casos d’al·lèrgies produïdes per el consum de carn de
gall d’indi son, actualment, inexistents.
En
ser una carn blanca és important consumir-la absolutament fresca i
conservar-la, a ser possible, en congelador.
ANÈCDOTA:
L’any 1620, un grup de puritans abandona la Gran Bretanya amb la
intenció de crear una nova Jerusalem, en contraposició a la nova creació de
l’església anglicana d’Enric VIII. El vaixell en el que embarquen s’anomena el
“Mayflower”. En un principi pensen dirigir-se cap als països baixos, però la
promesa de terres per a ells en el nou continent els fa emprendre la travessia
de l’Atlàntic.
El seu viatge és un viatge ple de perills i penúries que els
aboca pràcticament en braços de la mort. En arribar malalts i famèlics a
Massachussets és la carn de gall d’indi qui els proveeix de sustent aquell
dijous de novembre, evitant així un desenllaç fatídic i donant a la cultura
nord-americana el seu plat més emblemàtic.
